El lledoner

EL LLEDONER

 

 

HISTÒRIA El lledoner (Celtis australis) és un arbre de la família de les cannabàcies, originalitat del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el pugui veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers. Pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terrenys. És un arbre amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc és dret i té l’escorça llisa i de color gris. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles són aspres al tacte i tenen tres nervis molt marcats a l'anvers. Les flors són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és comestible, el lledó, petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis, amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.

 

DESCRIPCIÓ Aquest lledoner podria tenir uns quants segles d’antiguitat, ja que hi ha qui creu que quan es construïa una església hi plantaven un lledoner a trenta passes per marcar els límits de la sagrera parroquial, com podria ser el cas de Sant Fost de Campsentelles. L’església romànica de Sant Fost de Campsentelles es va consagrar l’any 1141, la qual cosa pot donar una idea de l’edat d’aquest arbre tan emblemàtic.

 

RESTAURACIÓ L’arbre, després del saqueig, incendi i enderrocament de l’església parroquial el 21 de juliol de 1936, va passar uns anys del deteriorament i abandonament, i perillava la seva subsistència.

A l’estiu i tardor de l’any 1981, el veïnatge del barri de Sant Pere va construir una anella de pedres al voltant del lledoner, que després va omplir de terra abonada, i així van donar-li una forta injecció de vitalitat. L’anella de rocs té un perímetres d’uns 21 metres per 0,80.d’alçària i es va inaugurar i beneir per mossèn Daniel Monserdà en les festes del patró del poble, Sant Faust, que se celebra el 28 de setembre, L'any 1998, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles va enviar un jardiner que va plantar un pal dins del tronc i va netejar als voltants del lledoner. Amb aquesta mesura es pretenia evitar el perill que l’arbre s’esberlés i així es permetia que el lledoner, pugui agafar més força i sobre visqui millor. 

DETALLS: El tronc, fa uns 4,80 metres de perímetre. S’ha anat buidant el seu interior amb el pas del temps.

EMPLAÇAMENT:  Es troba, al centre de la Plaça de les Glòries Catalanes

ESTAT ACTUAL :  L’ estat actual és bo. Després de la seva restauració, de moment sembla que s’ha evitat el perill que el lledoner es pugui esberlar i té un millor fullatge.

PROPIETAT: Pertany a la Parròquia de Sant Fost de Campsentelles i està vinculada al bisbat de Terrassa.

VISITA: Es pot visitar a qualsevol dia i en qualsevol hora.

ALTRES DADES D’INTERÈS: Aquest tipus d’arbre es troba habitualment  en terra baixa. Busca indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d’altitud. A més de l utilització com a arbre ornamental, el Lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.

Aprofitant la seva flexibilitat i duració. Les branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n’obtenia llenya i carbó. Per això es troba freqüentment a prop de les masies.

Té propietats medicinals com a astringent, antidiarreic i estomacal. Les arrels s’havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda.

Els fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l’ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.

CURIOSITATS: Després de la Guerra Civil era molt corrent i normal veure la quitxalla amagar-se a dins el buidatge del tronc del lledoner, en jocs de la mainada com el de fet i amagar.

Text extret del Llibre Fem Memòria   Sant Fost de Campsentelles S.XX

El Patrimoni Cultural d’en Jaume Rifà i Solé