Mesures de control: Processionària

A menor superfície forestal, major pot ser la incidència de la plaga, assolint nivells de població més alts. La processionària afecta sobretot pins, però també cedres.  

Els arbres afectats per processionària es reconeixen fàcilment per les bosses blanquinoses, en forma de fus o cabdell, que pengen de les seves branques. 

Aquests insectes, en la seva fase d’eruga, estan coberts per uns pèls mol llargs que es poden desprendre i quedar suspesos a l'aire, cosa que pot irritar tant les vies respiratòries com la pell i, en alguns casos, pot causar reaccions de tipus al·lèrgic.  Als arbres adults, provoquen minva de creixement, debilitat i predisposició a l'atac d'insectes perforadors. 

Alguns dels mitjans de prevenció i lluita són: 

• Culturals: No plantar mai com a planta ornamental espècies sensibles a l’atac del paràsit, com són el pi insigne (Pinus radiata) i el pi canari (Pinus canariensis). 

• Lluita mecànica: Tala i destrucció de les bosses i eliminació de les erugues. 

• Protecció d’aus insectívores: Col·locació de caixes niu per potenciar la presència d’aquests depredadors i protegir-los.  

Si detecteu la presència d’erugues o bosses de processionària a la via pública, aviseu a l’Ajuntament. 

Els arbres afectats de titularitat privada han de ser tractats pels seus propietaris, preferentment amb mètodes biològics. Cal tenir en compte que tant a l'hora de fer els tractaments com de manipular les bosses per tal d'eliminar-les, és molt important que aquestes accions es facin per part de personal experimentat i mantenint allunyats nens, avis i animals domèstics.